Cova Bonica

El terme municipal de Vallirana compta amb més de vuitanta coves i avencs explorats. Moltes d'elles van ser habitades durant la prehistòria, com ho demostren les diverses troballes arqueològiques aconseguides, que es remunten a més de 4.000 anys abans de Crist. Al sector de penya-segats per on transcorre el torrent de la Fou de Montaner, al sud-oest del nucli urbà, l'erosió produïda per les aigües va anar formant al Ilarg del temps nombrosos abrics i cavitats, explorats durant els anys trenta.

El jaciment arqueològic més notable és la Cova Bonica, situada a uns 150 metres d'alçada sobre el torrent. Està formada per dues cambres separades per unes formacions estalagmítiques. En les excavacions realitzades aparegueren nombrosos materials ceràmics, de tipologies diverses: ceràmica llisa i amb decoracions cardials, incisions i acanalats. Segons Vicenç Balldellou, la Cova Bonica va tenir probablement tres estadis d'ocupació: un en el període neolític inicial (ceràmica cardial), un altre a l'edat de bronze (vasos carenats i estris de bronze) i potser un de tercer en un període més avançat de l'edat de bronze (acanalats i nanses d'apèndix). 

Algunes de les peces procedents de la Cova Bonica es troben exposades al Museu d'Arqueologia de Catalunya. Altres peces estan guardades tant a aquest museu com al Museu Arqueològic de Gavà.