Entorn natural

L’àrea forestal del terme de Vallirana comprèn bells espais naturals.
En aquesta secció volem donar a conèixer la flora, la fauna, el relleu geològic i la climatologia que fan de Vallirana un lloc on gaudir de la natura.

El paisatge de Vallirana ens ofereix dos hàbitats ben diferenciats per a la fauna. Un de presidit pels boscos de pi blanc amb algunes alzines, on podem trobar l’esquirol, el gamarús, el duc, l’esparver i la guineu. I un altre de paisatge periurbà, ja que són animals que necessiten aixopluc i petits horts i jardins per alimentar-se, on podem trobar l’oreneta, el pardal, la garsa, la perdiu i l’estornell, entre d’altres.
També trobem espècies que vénen a reproduir-se en estacions càlides com la tórtora, el puput o el rossinyol, o els que passen la majoria del seu cicle biològic en ambients humits, com la salamandra, el tòtil, la reineta o el gripau corredor.
L’espessor de la vegetació es un hàbitat idoni per al porc senglar, els conills i diferents tipus de ratolins.

La coberta de vegetació que abunda avui a Vallirana és la pineda de pi blanc, acompanyada d’una vegetació espessa i baixa.
A les parts humides s’hi pot trobat la canya, el jonc i tota mena d’herbes i esbarzers. Mentre que a les parts seques trobem la mata o llentiscle, l’esparreguera i la savina.
En alguns indrets molt pedregosos es manté la garriga o cosconera i, en els cims més alts i les zones més rocalloses, trobem el romaní i la farigola.

D'una forma genèrica i com a tota la terra baixa litoral mediterrània, les condicions climàtiques de Vallirana es caracteritzen per tenir un període estival eixut i calorós, i unes precipitacions anuals relativament abundants que poden donar-se en un període de temps molt reduït. Les temperatures hivernals venen suavitzades per la incidència marítima i poden experimentar un cert grau d'enduriment en funció de la ubicació topogràfica (les fondalades poden ser més fredes a l'hivern).

La climatologia de Vallirana s'ajusta, segons la classificació agroclimàtica de Papadakis, a un clima Mediterrani marítim-atemperat, i es trobaria en una situació intermèdia entre les poblacions de Barcelona i Begues. És a dir, més fred i humit que la ciutat, i menys fred i humit que la població veïna.

Dades de Vallirana 
(aproximació segons els resums anuals de l'estació automàtica i dades anteriors):

• Pluviometria mitjana anual: 629 litres/m²
• Temperatura mitjana: 16º C
• Direcció dominant del vent: W [OEST]
• Velocitat mitjana del vent: 2,1 metres/s
• Altitud de Vallirana (Casc): 180 metres
• Altitud de Begues: 360 metres

Servei Metereològic de Catalunya

Geològicament, Vallirana està situada entre dues falles: la del Llobregat i la del Penedès. Això fa que el paisatge que observem estigui constituït per una topografia abrupta rica en cingleres, terrenys costeruts i torrenteres.
Aquesta tipologia de sòl càrstic fa que l’aigua s’escoli per petites fissures i formi avencs i coves, així com que a les parts baixes de les muntanyes hi hagi nombroses fonts.
Els punts més alts i destacables del poble els podem trobar al Puig Vicenç, de 468 m, l’Ordal de 510 m i el Puig Bernat de 606 m.
La composició d’aquest sòl va fer que a Vallirana hi hagués una base de treball en què s’aprofitava la pedra per fer calç; d’aquí els nombrosos forns de calç que trobem escampats per tot el terme.