L'antiga església de Sant Mateu de Vallirana, situada prop de Can Julià, va ser enderrocada a principis del segle XlX i amb prou feines en queden algunes restes. Era una petita capella que ja apareix citada el 1231 en l'acta de consagració de Sant Esteve de Cervelló, parròquia de la qual va ser sufragània. Tot i que es conserva una llicència del 1359 per celebrar-hi missa, durant molts segles els feligresos de Vallirana havien d'assistir als oficis litúrgics a la parròquia de Cervelló. Durant el segle XVlll, el rector de Cervelló hi celebrava missa cada dos diumenges fins que el 1740 el bisbe hi establí una vicaria i ordenà que s'hi celebrés missa tots els dies de precepte. Cap a la fi del segle XVlll es va anar constituïnt el nucli urbà de Vallirana a banda i banda de la nova carretera. Per aquest motiu, el 1802 el rector de Cervelló va demanar i obtenir permís del bisbe per edificar un nou temple en uns terrenys cedits per Miquel Batlle, prop d'on residia la major part de veïns. La nova església va ser inaugurada el 1804. El 1851, la vicaria de Sant Mateu de Vallirana s'erigí en parròquia, i el 1867 va deixar de ser sufragània de la de Cervelló. Arquitectònicament, és un edifici senzill, que segueix la tradició del barroc popular tardà, amb coronament ondulat de la façana principal, ull de bou central i un portal molt simple, de línies clàssiques. El campanar adossat, de planta quadrada, s'obre al carrer a través d'un portal amb major riquesa ornamental, presidit per una fornícula on hi ha la imatge del patró. Els esgrafiats que actualment decoren la façana aconsegueixen pal·liar l'austeritat original del conjunt.
Referències bibliogràfiques:
Amics de Vallirana.Vallirana, dades històriques (904-1900) Homes, fets i gent. 1989