La Cova Bonica de Vallirana, protagonista de les publicacions científiques internacionals

Una dent de fa 7.400 anys permet seqüenciar el genoma d’una dona neolítica 08/09/2015. Aquests dies, la Cova Bonica de Vallirana és la protagonista de moltes publicacions de caràcter científic a nivell nacional i internacional, gràcies a la descoberta d’una dent d’una dona neolítica de fa 7.400 anys, que ha permès, per primera vegada, analitzar-ne i seqüenciar-ne completament el genoma.

La dent d’aquesta antiga valliranenca de les Bassioles, l’ha trobat l’equip dirigit per Joan Daura, Montserrat Sanz, Mireia Pedro, Xavier Oms i Pablo Martínez, de la Universitat de Barcelona, que porta a terme les excavacions. La troballa s’ha fet als nivells cardials de la Cova Bonica.

Gràcies a la seqüenciació d’aquest genoma, els investigadors han pogut determinar que els primers agricultors mediterranis tenien la pell clara i els ulls foscos, aspectes fisonòmics que disten dels antics caçadors mesolítics – com l’home de La Braña (Lleó)–, que tenien els ulls blaus i la pell més fosca que els europeus actuals.

Aquesta no és la primera vegada que la nostra cova més emblemàtica ens sorprèn ja que, per exemple, la campanya de 2012 va sorprendre amb la troballa de restes de fa 4.000 anys, vinculades segurament amb l’ús de la cova com a lloc d’enterrament. Anteriorment ja s’havien trobat restes de ceràmica, sílex i d’ornaments d’uns 7.000 anys d’antiguitat, corresponents al neolític antic.

Algunes de les peces procedents de la Cova Bonica es troben exposades al Museu d'Arqueologia de Catalunya. Altres peces estan guardades tant en aquest museu com al Museu Arqueològic de Gavà.

Us convidem a visitar la secció de La Cova Bonica per poder accedir a tota la informació que s’ha recopilat aquests anys.

També podeu accedir a l’informe publicat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a través de l'enllaç adjunt.