Editorial Junts per Catalunya - Viure Vallirana 90

Cada cop són més les persones que sol·liciten ajuda alimentària i cada vegada menys les donacions o els recursos. Aquesta realitat, agreujada per l'impacte de l'elevada inflació, ha trobat una nova sotragada amb el programa que ha definit el Ministerio de Derechos Sociales per modificar el sistema d'ajuda per als més vulnerables de les ajudes alimentàries finançades per la Unió Europea.

A mitjan 2024, en lloc dels aliments en espècie que hi havia fins ara, l'assistència europea serà administrada a través de targetes moneder que podran ser utilitzades directament pels beneficiaris als supermercats. Aquesta opció és la que l’Estat ha decidit articular amb un nou model d’ajuda dotat amb 565 milions d'euros, dels quals un 10% finançat per les comunitats autònomes i el 90% per la Unió Europea.

L’argument per canviar-ho ha estat de posar fi al model anterior, que estigmatitzava els usuaris en identificar-los com a beneficiaris d'ajudes socials. Tanmateix, la targeta moneder només en podran ser beneficiaris les famílies amb almenys un menor a càrrec per comprar productes d’alimentació o d’higiene bàsica. El valor de referència de l’ajut s’ha fixat en 100 € al mes i a aquest import s'hi afegeix un 30% addicional per cada membre: des dels 130 € al mes per a famílies monoparentals, fins a un màxim de 220 € mensuals per a famílies de cinc o més membres.

Al meu entendre, la targeta moneder no és el problema. El problema són la manca addicional de finançament per part de l’Estat i els restrictius criteris fixats, perquè ara només es beneficiaran les famílies amb fills a càrrec en situacions de pobresa o extrema vulnerabilitat.

Com ja han denunciat nombroses entitats del tercer sector que gestionen els bancs d'aliments, hi haurà molts col·lectius que es quedaran fora de l'ajut. Per entendre’ns, aplicat aquest sistema a Vallirana, fa que només pertoquin 13 targetes, és a dir, el 90% de les famílies que actualment accedeixen a aquesta ajuda en quedaran excloses.

Tanmateix, aquestes persones, aquestes famílies, hauran de continuar acudint per necessitat als bancs d'aliments i, com sempre haurem de ser els Ajuntaments els que haurem de solucionar el problema, sense els recursos necessaris i fem de la necessitat virtut.