Editorial ECP - Viure Vallirana 84

Creiem que la ciutadania no és conscient de la gravetat de la situació que pateix Vallirana. El canvi climàtic no ens passa de llarg, i la situació de falta d'aigua s'agreuja cada estiu. Vallirana, que en el passat tenia aigua de sobre, veu com els seus pous s'assequen. Les polítiques en aquest sentit han de ser més contundents. Tornem a una situació on depenem d'una administració superior per tenir les infraestructures necessàries per evitar la catàstrofe: la connexió a la xarxa d'aigües Ter-Llobregat. I la nostra sensació és que ni la Generalitat ni el govern local estan a l'altura.

Hem arribat fins aquí per dos motius, la sequera provocada pel canvi climàtic i l'urbanisme salvatge que ha patit el poble els últims anys, fent que la pressió en el consum sigui inassumible. Això, només es combat amb polítiques d'estalvi, de conscienciació, d'economia sostenible, d'urbanisme sostenible i de polítiques a llarg termini, conscienciant a la població que si ens quedem sense aigua, Vallirana és inhabitable.

Les conseqüències de la falta d'aigua no seran només pel consum humà. La sequera, porta d'altres problemes, com són l'elevat risc d'incendis, la pèrdua de diversitat als boscos, que propiciarà l'aparició de plagues, com els mosquits o els porcs senglars i el mal que farà a la producció agrícola, fet que apujarà els preus dels productes alimentaris i que afectarà els agricultors i ramaders de la localitat.

Per dur a terme una gestió amb seny de l'aigua, apostem per recuperar la gestió pública i plans de xoc per una explotació responsable. Si l'aigua es gestiona per treure benefici, no podrem solucionar aquesta qüestió. L'aigua s'ha de gestionar com el que és: un recurs escàs i imprescindible per la vida.