ACABEM AMB EL TABÚ. PARLEM SOBRE SALUT MENTAL
El 10 d’octubre va ser el Dia Mundial de la Salut Mental. Aparentment, aquest tema no va amb tu. Ni amb mi. Però no ens enganyem. En el fons, saps que això no és veritat.
Tots i totes sabem que si ens fa mal la panxa, haurem d’anar al metge, i segurament fer proves i prendre medicació. Si tenim febre, no anirem a treballar. Sabem que hem de portar una dieta saludable i fer exercici per tenir un cos sa. Això ho tenim clar. Però... què passa quan ens sentim superats? Quan ens despertem a mitjanit amb un atac d’ansietat? Quan tenim pors? Quan rebutgem el nostre aspecte físic? Quan tenim addiccions? Quan patim soledat? Quan sentim incomprensió?
Gairebé mai fem res. És més, ho amaguem. Ho silenciem. Perquè d’alguna manera absurda aquesta societat entén que admetre-ho seria reconèixer una vergonya, una debilitat, un fracàs. Però d’aquest plantejament absurd ja n’hi ha prou!!
Hem d’aprendre com a individus a posar remei a un problema de salut igual o més important que qualsevol mal físic. I això implica reconèixer i normalitzar que ens pot passar (i ens passa), a tots i a totes. Admetre que molts cops necessitem ajuda i que l’única manera de curar-nos és obrir-nos a rebre-la. Aquest pas no ens fa més dèbils, al contrari. Rebrem eines i nous punts de vista per poder-ne sortir. És l’inici de la curació.
Lamentablement, en l’actualitat aquest pas requereix certa valentia. Mai no serà fàcil si no va acompanyat d’una resposta social de normalització, d’acceptació, de donar-li la importància que mereix per poder invertir-hi recursos, siguin pedagògics o sanitaris. La societat ha de fer un exercici profund per aprendre a escoltar sense jutjar, sense estigmatitzar.
Si la pandèmia ens ha portat res de bo, és valorar la salut, també la mental. Recorda que ens passarà a tots i a totes en algun moment de la vida. A mi. A tu.
Elimina l’estigma. Aposta per normalitzar i invertir en qualitat de vida, en salut mental.