Editorial Vallirana ets Tu - Viure Vallirana 91

Valliranencs i Valliranenques, algú ens pot explicar Cap a on anem,

Anem pel camí de convertir-nos, si no ho som ja en un poble dormitori, però de l'època del "CUENTAME", un poble descuidat i desatès.

On ha anat a parar aquella Vallirana on la gent venia a estiuejar primer i després es quedava a viure, per la bellesa del seu entorn, per la seva piscina olímpica, pel seu Casino...,.

Ara ens trobem amb un entorn massificat, i amb les urbanitzacions desateses, amb pals de telefonia torçats, cables penjants, herbes que envaeixen les voreres i les escales que fan de dreceres entre carrers.

Amb un CEM devaluat on les instal·lacions estan molt justetes i el manteniment sempre és correctiu i insuficient, amb una piscina interior amb goteres, vidres trencats, i amb una piscina exterior on la “gespa” fa vergonya, però no ara per culpa de la sequera sinó que fa anys que fa pena.

Amb un Casino Tancat fa 60 mesos, que esperem que ben aviat puguem veure començar la seva reforma, però mentrestant el Grup de Teatre del Casino i els seus espectadors, hem hagut de fer una gira pels pobles del voltant.

Uns parcs infantils que estan sota mínims, descuidats, deixats, antiquats i si tens necessitat d’utilitzar un parc inclusiu has d'anar a les Casetes d’en Muntaner o la urbanització del Lledoner, on acabem d’estrenar un parc nou, que no para de rebre crítiques pels seus tobogans que a l’estiu no es poden utilitzar si no vols cremar-te.

Parcs infantils, pipicans i carrers sense ombra, i deixats de la mà.

Sort en tenim tots dels nostres veïns i veïnes i les nostres entitats que fan el contrapunt necessari per mantenir el poble viu, però no és suficient cal que els que manen ESPAVILIN.