Editorial JxV - Viure Vallirana 82

Ja ho dèiem al nostre programa. Tot i el treball que realitzem per Vallirana, com a activistes també continuem defensant les pensions, el dret a l'habitatge, els serveis públics o el dret a l'autodeterminació de Catalunya. Entenem que no podem separar el municipalisme amb les lluites socials del moment, així com amb un horitzó estratègic de ruptura amb el règim del 78. És per això que avui volem parlar de la reforma laboral. 

El govern més progre de la galàxia ens va prometre la derogació íntegra de la reforma laboral de Rajoy. L'acord de govern així ho recollia. I un cop arriba el moment ens venen que un consens amb la Patronal i un text que manté intacte el marc de la reforma neoliberal de Rajoy és un èxit! Perdona? Que les burocràcies sindicals d'UGT i CCOO aprovessin aquesta estafa era d'esperar, així com del PSOE, que diu una cosa en campanya i després fa la contrària... però i Unidas Podemos? Doncs a la deriva, i ja no és ni l'ombra del Podemos de 2014.

La reforma manté intactes els acomiadaments improcedents de la reforma de Rajoy, així com de l'acomiadament objectiu, els salaris de tramitació, els ERE, els convenis col·lectius o l'article 41ET sobre modificacions substancials de les condicions laborals. Però el govern de coalició no ha parat de fer bandera de l'ultraactivitat sense límits, l'únic aspecte positiu de la reforma, i de la suspensió del contracte per obra i servei. Però que no ens la colin aquí, ja que va ser el Tribunal Suprem qui va dictaminar fa un any que aquests contractes no poden ser vinculats a una contracta quan aquestes obres i serveis formin part habitual de l'activitat normal de l'empresa. Els llocs passaven, doncs, a considerar-se indefinits. El que ha fet el govern aquí és incorporar un termini de tres mesos a l'entrada en vigor d'aquesta modificació.

Se'ns pixen a sobre i diuen que plou. I mentrestant PP i VOX esperen el seu torn entre bambolines.