Editorial JxV - Viure Vallirana 75

El subministrament de l'aigua a Vallirana arrossega problemes estructurals que es veuran agreujats pels fenòmens meteorològics extrems i el canvi climàtic. Atenuar les futures crisis, que no prevenir- les en la seva totalitat, passa per interconnectar la xarxa municipal amb Ter-Llobregat i municipalitzar tot el subministrament.

Urbanisme i subministrament

Vallirana és el clar exemple del que no s'ha de fer mai en matèria d'urbanisme. La construcció de les urbanitzacions van acabar amb la majoria de les fonts naturals del municipi, agreugen la contaminació i augmenta el cost del manteniment dels subministraments bàsics com l'aigua.

Poble d'aigua (en mans privades) i canvi climàtic

L'1 de setembre de 2014 es va acabar de privatitzar l'aigua. La pràctica totalitat del subministrament va passar a mans d'Aqualia i la privatització es va resoldre sense consultar a la població. Amb l'excusa de fer front al deute que arrossegava la companyia municipal va entregar-se el subministrament d'aigua per un període de 19 anys a una empresa privada.

A tot això li hem de sumar el canvi climàtic. La freqüència de sequeres i aiguats ja comporta en els últims anys des de restriccions en el consum d'aigua fins a esllavissades i afectació dels aqüífers.

Abril 2020: veïns sense aigua potable

Les pluges de finals d'abril van deixar sense aigua a milers de veïns. L'Ajuntament va instal·lar cisternes per subministrar aigua potable. L’afectació es va produir durant el confinament, agreujant una situació difícil de per si i impossibilitant una resposta ciutadana conjunta. L'escenari seria completament diferent si la connexió de la xarxa amb Ter-Llobregat fos una realitat. I la preocupació del veïnat per la factura una altra si el subministrament de l'aigua fos públic i no privat.

Si bé la connexió amb Ter-Llobregat pot ser una realitat en els propers anys, remunicipalitzar el subministrament de l'aigua esdevé una tasca molt més complexa. Però no és impossible.