Editorial ERC - Viure Vallirana 91

El tancament de l’Escola de Música Aureli Vila, posa de manifest les dificultats que suposa delegar la gestió de serveis culturals sense una presència directa pública. Les dificultats econòmiques i polítiques que travessa la cultura i l’educació artística a nivell local no són casuals, sinó el resultat d’una manca de pressupost i, sobretot, d’una falta de prioritats per part de l’Ajuntament.

Aquest tancament té conseqüències importants. Hi ha estudiants que perden l’oportunitat de formar-se, professors que es queden sense feina, i famílies que veuen com s’esfondra un dels pocs espais culturals i educatius. El teixit cultural del municipi, que ja no era especialment fort, queda greument debilitat a llarg termini.

L’equip de govern ha decidit prioritzar altres àmbits que considera més urgents, abandonant la cultura i l’educació artística. Això s’ha traduït en una manca absoluta de recursos per mantenir l’escola de música en condicions, sense finançament per a professors, sense instruments adequats i sense activitats que puguin oferir als alumnes. I així, l’escola ha quedat condemnada.

Aquest desinterès polític va més enllà de l’escola de música. Quan la cultura no és una prioritat, els projectes artístics moren, i amb ells, la creativitat i la cohesió social del municipi. Vallirana es queda sense un espai on els joves i les famílies puguin desenvolupar-se artísticament, especialment aquells amb menys recursos, que ara no tindran cap altra opció a prop.

És imprescindible buscar solucions. El finançament públic adequat, col·laboracions amb altres institucions o la mobilització ciutadana poden ser claus per revertir aquest tancament i demostrar que la cultura és una prioritat.

Aquest tancament ha de generar indignació i rebuig. No podem permetre que la música, la cultura i el talent de Vallirana siguin els sacrificats per la manca de voluntat política d’un govern que ha decidit mirar cap a una altra banda.