Editorial ECP - Viure Vallirana 76

Si alguna cosa ens ha ensenyat la crisi del coronavirus, és que hem de defensar els serveis públics com a elements d’igualtat i com a patrimoni de la classe treballadora: sanitat, educació, subministres bàsics, han estat retallats i privatitzats, i en un moment decisiu com ara, en patim les conseqüències:

A l’inici de la pandèmia, tot va trontollar quan el sistema sanitari corria el risc de saturar. La trista realitat és que ja fa anys que les retallades i les privatitzacions colpegen la sanitat també a Vallirana: cada cop menys especialistes, sense urgències nocturnes, amb problemes de saturació, i ara atenent a Vallirana i Cervelló.   

També patim les retallades en educació: després que el Conseller prometés ràtios de màxim 20 alumnes, al començar el curs ens trobem amb aules abarrotades de més de 25 a primària i més de 30 a secundària, amb una falta de professors alarmants que no poden cobrir les baixes i que han fet que a Vallirana s’hagin tancat cursos sencers per no poder fer front a la falta de personal.

Pel que fa als recursos més bàsics, En comú Podem Vallirana portem demanant la municipalització del servei d’aigua. Una qüestió que ens és negada sempre pel Govern del PSC amb l’excusa que no és rendible. Per contra, tenim un subministrament deficient on la meitat de la població ha estat sense aigua potable durant tot l’estiu i rebem factures inflades sense poder donar resposta a les famílies afectades.

Hem de lluitar pel que és NOSTRE, el que hem construït entre tots i totes, i per a tothom. Aquesta crisi demostra que la nostra riquesa i benestar es manté gràcies a caixers/es, infermers/es, transportistes i en general a totes les persones, tant assalariades com autònomes, que cada dia s’aixequen aviat per mantenir el país amb el seu esforç.

Fem una crida a Vallirana a lluitar per una sanitat, educació i recursos DIGNES, i per parar els peus a tots aquells que volen fer negoci amb el que és nostre.