Editorial ECP - Viure Vallirana 78

Des de fa uns anys semblava que estàvem vivint un moment dolç al feminisme: després de molts anys sent una minoria molt cridaner, el nostre missatge començava a calar i moltes persones, dones i homes, començaven a definir-se com a feministes. Des de la política es recollia, amb major o menor interès, l'agenda feminista i debats com el de la violència masclista semblaven superats. A les manifestacions del 8M cada cop hi havia més gent i cada cop més jove. Era molt il·lusionant i encoratjador.

Però el que a algunes persones ens encoratja a altres els fa por, ja que el feminisme no només denuncia les desigualtats que patim les dones, sinó també les que pateixen altres col·lectius (LGBTI, migrants, persones amb diversitat funcional...) i aquest qüestionament del sistema acabarà produint canvis que no beneficien als de sempre. I des d'aquesta por, estan atiant contra les feministes, contra les dones que volem ser lliures de l'opressió masclista. Aquestes veus parlen del feminisme com si fos un invent d'una ideologia excloent que es beneficia d'una situació de privilegi. Sota aquest prisma de la por a perdre els privilegis i l'statu quo, es pot arribar a entendre (que no compartir), el ferotge atac que des d'alguns mitjans, partits i, fins i tot, des d'algunes institucions públiques s'està fent al moviment feminista i al 8M.

El 8M volem recordar a aquestes persones que "denuncien" el feminisme com si fos la nova arribada de l'Anticrist, que celebrem el Dia de les Dones perquè som diverses i això ens fa poderoses, perquè ens volem lliures per decidir què volem ser i què no, perquè volem l'equitat per poder viure en igualtat, perquè ens volem vives perquè estimar no és controlar... Perquè el feminisme no només busca que les dones puguem viure en plenitud des del respecte, sinó que possibilita que els homes puguin repensar-se des d'una nova manera d'entendre la masculinitat.